Península de Llŷn

La Península de Llŷn s'estén per una cinquantena de quilòmetres en el Mar d'Irlanda des del nord-oest de Gal·les, al sud d'Ynys Môn. Administrativament, s'integra en el comtat de Gwynedd. Se suposa que el nom Llŷn és d'orígen irlandes: Laighin en irlandès modern.
Històricament, la península era el lloc de pas dels pelegrins que anaven a Ynys Enlli, i la seva ruta està marcada per un seguit de petites esglésies i capelles. La isolació de la regió ha ajudat a conservar-hi la parla i la cultura gal·lesa; tanmanteix, aquesta situació d'apartament de la vida urbana ha donat a Llŷn una àura de virginitat que contradictòriament n'ha fet una destinació popular tant per a turistes com a per a l'adquisició de segones vivendes per a les vacances. Aquesta segona opció, però, ha causat tensions a la zona, perquè n'ha encarit les propietats i n'ha apartat els residents de tota la vida; en els anys 70, 80 i 90 el grup terrorista Meibion Glyndŵr va calar foc a diversos xalets.
Una enquesta escolar de l'any 2003 mostrà que més del 94 % dels nens i xicots entre tres i quinze anys parlaven gal·lès, cosa que feia de Llŷn una de les regions més gal·loparlants del País.